La sessió del programa Cafè amb lletres del 16 de desembre comptarà amb la participació del poeta Joan Margarit, qui oferirà un recital de poesia i participarà en un col·loqui posterior amb el públic present dedicat a la seva obra i la literatura en general. Presentarà Joan Margarit el també poeta Jordi Valls, guanyador dels Jocs Florals de Barcelona 2006 amb l’obra Violència gratuïta.
La visita de Joan Margarit tancarà la temporada actual del Cafè amb lletres, una iniciativa de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Cerdanyola amb la col·laboració dels escriptors Isidre Grau, Miquel Sánchez, la Biblioteca Ca n'Altimira i la Llibreria L'Aranya. El programa Cafè amb lletres permet prendre un cafè mentre es comparteix una estona amb l’autor convidat. El Cafè amb lletres és una activitat gratuïta que es du a terme a l’Espai Enric Granados (Plaça d’Enric Granados, 1). La sessió comença a les 19,30h.
Informació de l’autor:
Joan Margarit i Consarnau (Sanaüja, Segarra 1938) Poeta i arquitecte. Poeta i arquitecte. Catedràtic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Treballa associat amb Carles Buxadé i Margarit. Obres conjuntes són la cúpula d'un mercat a Vitòria (premi Europeu d'Estructures Metàl·liques) i la rehabilitació de la fàbrica Aymerich de Terrassa com a seu del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.
S'inicià com a poeta en llengua castellana: Cantos para la coral de un hombre solo (1963), Doméstico nací (1965), Crónica (1975) i Predicción para un bárbaro (1979), a més de traduir Estimada Marta de Miquel Martí i Pol. A partir de L'ombra de l'altra mar (1981) i Vell malentès (1981, premi de la crítica 1981) publica en català, tot aprofundint en la recerca de les seves arrels personals: Cants d'Hekatònim de Tifundis (1982, premi Miquel de Palol 1981), El passat i la joia (1982), Raquel (1983), i La fosca melangia de Robinson Crusoe (1983). La seva poesia és de veu interior, d'una tonalitat reflexiva amb versos rics d'abstraccions i símbols, una poètica de fidelitat que furga en els records i medita sobre la fugacitat del temps, la mort, l'amor i els interrogants de l'existència. El 1985 publicà L'ordre del temps. Poesia 1980-1984 i el 1986 Mar d'hivern, premi Carles Riba 1985. Ha guanyat dues vegades la flor natural dels Jocs Florals de Barcelona (1983 i 1985). La seva obra poètica ha continuat a Llum de pluja (1987), La dona del navegant (1987), premi Crítica Serra d'Or, Poema per a un fris (1987), Cantata de Sant Just (1987) i Edat roja (1990). Els seus darrers reculls poètics publicats són Els motius del llop (1993) i Aiguaforts (1995). L’any 2004 publica el recull Els primers freds: Poesia 1975-1995, que conté els llibres Crònica (1975), L’ordre del temps (poesia 1980-1984) (1984), Llum de pluja (1986), Edat Roja (1991), Els motius del llop (1993) i Aiguaforts (1995). Ha continuat la seva obra poètica amb els llibres Estació de França (1999), Joana (2002), Càlcul d’estructures (2005) i Casa de Misericòrdia (2007). El poeta ha estat reconegut per aquest poemari amb el Premi Nacional de Cultura, en l’apartat de Literatura, que atorga la Generalitat de Catalunya, el Premio Nacional de las Letras Españolas, que concedeix el Ministerio de Cultura, el Cavall Verd (premi Josep M. Llompart), convocat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana el premi de la Crítica Catalana i el Rosalía de Castro, convocat pel Pen Club de Galícia.
La visita de Joan Margarit tancarà la temporada actual del Cafè amb lletres, una iniciativa de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Cerdanyola amb la col·laboració dels escriptors Isidre Grau, Miquel Sánchez, la Biblioteca Ca n'Altimira i la Llibreria L'Aranya. El programa Cafè amb lletres permet prendre un cafè mentre es comparteix una estona amb l’autor convidat. El Cafè amb lletres és una activitat gratuïta que es du a terme a l’Espai Enric Granados (Plaça d’Enric Granados, 1). La sessió comença a les 19,30h.
Informació de l’autor:
Joan Margarit i Consarnau (Sanaüja, Segarra 1938) Poeta i arquitecte. Poeta i arquitecte. Catedràtic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Treballa associat amb Carles Buxadé i Margarit. Obres conjuntes són la cúpula d'un mercat a Vitòria (premi Europeu d'Estructures Metàl·liques) i la rehabilitació de la fàbrica Aymerich de Terrassa com a seu del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.
S'inicià com a poeta en llengua castellana: Cantos para la coral de un hombre solo (1963), Doméstico nací (1965), Crónica (1975) i Predicción para un bárbaro (1979), a més de traduir Estimada Marta de Miquel Martí i Pol. A partir de L'ombra de l'altra mar (1981) i Vell malentès (1981, premi de la crítica 1981) publica en català, tot aprofundint en la recerca de les seves arrels personals: Cants d'Hekatònim de Tifundis (1982, premi Miquel de Palol 1981), El passat i la joia (1982), Raquel (1983), i La fosca melangia de Robinson Crusoe (1983). La seva poesia és de veu interior, d'una tonalitat reflexiva amb versos rics d'abstraccions i símbols, una poètica de fidelitat que furga en els records i medita sobre la fugacitat del temps, la mort, l'amor i els interrogants de l'existència. El 1985 publicà L'ordre del temps. Poesia 1980-1984 i el 1986 Mar d'hivern, premi Carles Riba 1985. Ha guanyat dues vegades la flor natural dels Jocs Florals de Barcelona (1983 i 1985). La seva obra poètica ha continuat a Llum de pluja (1987), La dona del navegant (1987), premi Crítica Serra d'Or, Poema per a un fris (1987), Cantata de Sant Just (1987) i Edat roja (1990). Els seus darrers reculls poètics publicats són Els motius del llop (1993) i Aiguaforts (1995). L’any 2004 publica el recull Els primers freds: Poesia 1975-1995, que conté els llibres Crònica (1975), L’ordre del temps (poesia 1980-1984) (1984), Llum de pluja (1986), Edat Roja (1991), Els motius del llop (1993) i Aiguaforts (1995). Ha continuat la seva obra poètica amb els llibres Estació de França (1999), Joana (2002), Càlcul d’estructures (2005) i Casa de Misericòrdia (2007). El poeta ha estat reconegut per aquest poemari amb el Premi Nacional de Cultura, en l’apartat de Literatura, que atorga la Generalitat de Catalunya, el Premio Nacional de las Letras Españolas, que concedeix el Ministerio de Cultura, el Cavall Verd (premi Josep M. Llompart), convocat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana el premi de la Crítica Catalana i el Rosalía de Castro, convocat pel Pen Club de Galícia.
