dijous, 4 de desembre de 2008

Joan Margarit, al Cafè amb lletres


La sessió del programa Cafè amb lletres del 16 de desembre comptarà amb la participació del poeta Joan Margarit, qui oferirà un recital de poesia i participarà en un col·loqui posterior amb el públic present dedicat a la seva obra i la literatura en general. Presentarà Joan Margarit el també poeta Jordi Valls, guanyador dels Jocs Florals de Barcelona 2006 amb l’obra Violència gratuïta.

La visita de Joan Margarit tancarà la temporada actual del Cafè amb lletres, una iniciativa de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Cerdanyola amb la col·laboració dels escriptors Isidre Grau, Miquel Sánchez, la Biblioteca Ca n'Altimira i la Llibreria L'Aranya. El programa Cafè amb lletres permet prendre un cafè mentre es comparteix una estona amb l’autor convidat. El Cafè amb lletres és una activitat gratuïta que es du a terme a l’Espai Enric Granados (Plaça d’Enric Granados, 1). La sessió comença a les 19,30h.

Informació de l’autor:

Joan Margarit i Consarnau (Sanaüja, Segarra 1938) Poeta i arquitecte. Poeta i arquitecte. Catedràtic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Treballa associat amb Carles Buxadé i Margarit. Obres conjuntes són la cúpula d'un mercat a Vitòria (premi Europeu d'Estructures Metàl·liques) i la rehabilitació de la fàbrica Aymerich de Terrassa com a seu del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.
S'inicià com a poeta en llengua castellana: Cantos para la coral de un hombre solo (1963), Doméstico nací (1965), Crónica (1975) i Predicción para un bárbaro (1979), a més de traduir Estimada Marta de Miquel Martí i Pol. A partir de L'ombra de l'altra mar (1981) i Vell malentès (1981, premi de la crítica 1981) publica en català, tot aprofundint en la recerca de les seves arrels personals: Cants d'Hekatònim de Tifundis (1982, premi Miquel de Palol 1981), El passat i la joia (1982), Raquel (1983), i La fosca melangia de Robinson Crusoe (1983). La seva poesia és de veu interior, d'una tonalitat reflexiva amb versos rics d'abstraccions i símbols, una poètica de fidelitat que furga en els records i medita sobre la fugacitat del temps, la mort, l'amor i els interrogants de l'existència. El 1985 publicà L'ordre del temps. Poesia 1980-1984 i el 1986 Mar d'hivern, premi Carles Riba 1985. Ha guanyat dues vegades la flor natural dels Jocs Florals de Barcelona (1983 i 1985). La seva obra poètica ha continuat a Llum de pluja (1987), La dona del navegant (1987), premi Crítica Serra d'Or, Poema per a un fris (1987), Cantata de Sant Just (1987) i Edat roja (1990). Els seus darrers reculls poètics publicats són Els motius del llop (1993) i Aiguaforts (1995). L’any 2004 publica el recull Els primers freds: Poesia 1975-1995, que conté els llibres Crònica (1975), L’ordre del temps (poesia 1980-1984) (1984), Llum de pluja (1986), Edat Roja (1991), Els motius del llop (1993) i Aiguaforts (1995). Ha continuat la seva obra poètica amb els llibres Estació de França (1999), Joana (2002), Càlcul d’estructures (2005) i Casa de Misericòrdia (2007). El poeta ha estat reconegut per aquest poemari amb el Premi Nacional de Cultura, en l’apartat de Literatura, que atorga la Generalitat de Catalunya, el Premio Nacional de las Letras Españolas, que concedeix el Ministerio de Cultura, el Cavall Verd (premi Josep M. Llompart), convocat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana el premi de la Crítica Catalana i el Rosalía de Castro, convocat pel Pen Club de Galícia.

divendres, 14 de novembre de 2008

CAMPIONAT DE BOTIFARRA 8-11-2008

El passat dissabte dia 8 de novembre es va realitzar un campionat de botifarra a una de les sales de l'hotel Parc del Vallés a Cerdanyola. El campionat va aplegar unes cent persones de diverses contrades catalanes.

Si voleu veure la resta de fotografies del campionat FEU UN CLICK

dilluns, 6 d’octubre de 2008

1ª CARAGOLADA TERRES DE LLEIDA A CERDANYOLA

Jo cuino com si fos a casa amb el gas.


Jo començaria a fer amanides que només he vist que caragols llangonissa i botifarres crues per aquí.


Podríem dir que sóm els cuiners.

No sé si en menjaré un o dos plats.


ummmmm.............


A que hi ficarieu el nas?

Remena, remena nena, que t'estàn quedant molt bons.



Amanides en preparació.


Organització per favor! organització!


Aquesta caragolada te una pinta..., però li falta un rajolí de J.B


A que sembla que els he fet jo?

A nosaltres... Ferràn Adrià...


Les ulleres de sol són perque si no surten bones no ens reconeguin pel carrer.


Comencem a preparar les amanides.


Nosaltres estem sentats i preparats, i tú?


Voleu cansalada? aquesta ha quedat dels caragols


La butifarra negra s'ha de cuinar amb cullera


Company, es una festa del caragol collonuda

diumenge, 5 d’octubre de 2008



Aquestes botifarres no son normals em sembla que són morcilles.

Et dic que no n'hi caben més.

dimarts, 30 de setembre de 2008


Ja tenia gana


Ja podem seure?










Un rajolí més, que no s'enborratjarà.



Tira, tira que això ho encenc jo.


Aquesta caragolada no seria res sense el toc de J.B

Soy Saturnino y me quedo aquí que luego dicen aquello de... : el que se fue a Sevilla perdió su silla.


Tot apunt per anar a buscar la teca.



Un altre cop d'ull

Un cop d'ull

dilluns, 29 de setembre de 2008


Yo acabo de llegar y ya me está gustando su manera de trabajar.
Més amics


Mireu quins caragols a la llauna ens estàn quedan.









La novia del catxador

diumenge, 28 de setembre de 2008

Bufa fort que no tenim brassa.
Tinc un marit que no hi es tot, vol ballar sardanes ell sol i a mí em fa una gracia...


Voleu més viandes? si en voleu més haureu de catxar.


Un parell més.




Més amics.





Ens visita Saturnino Bernal, questió de sindicats.
Saturnino, le prometo que esto es una actividad altruista y no remunerada.






Bon profit Montse i Josep, ja heu provat la llangonissa?







Pepe, como te estas poniendo!!








Tothom a taula









Tranquils que n'hi ha per a tots.










Aquests caragols els he fet jo, s'anomenen els caragols d'en francesc Vilaró.











Guaiteu quins caragols m'han quedat.












En tinc de dos tipus, fort i molt fort.
Per fer allioli en tinc la ma trencada.















Tú menja llangonissa que jo m'acabo el calimotxo, hip, hip.


















Ohhh!! que bò està el calimotxo Lolita.