diumenge, 21 de novembre de 2010

Els lleidatans reivindiquen el seu parlar

El lleidatà “és un dialecte que s’està perdent”, segons manifesten David Prenafeta i Ferran Montardit, dos dels autors de "Lo nou diccionari lleidatà-català", obra que van presentar ahir a l’Ateneu, convidats per l’Associació Terres de Lleida a Cerdanyola. Aquest recull, “més sentimental que filològic”, conté 3.000 paraules pròpies de l’àmbit lleidatà que no es troben en cap diccionari de català i que han recopilat des de l’any 1998.
Segons explica l’editor del diccionari, Txema Martínez, es tracta d’una de les obres més venudes a Catalunya (la més venuda a Lleida el Sant Jordi passat), de la qual ja s’ha fet la tercera edició i es preveu una quarta. Per a Martínez, es tracta “d’una joia perquè ha estat el fruit de molts anys de feina visitant pobles i recollint paraules”.
Com una broma
Tot va començar quan tres nois lleidatans, Ferran Montardit, David Prenafeta i Robert Masip, es van trobar en un xat d’internet i es van adonar que molta gent no els entenia quan escrivien en el seu dialecte. Com una broma, van decidir fer un primer recull amb unes 100 paraules pròpies de les terres de ponent. El van penjar “en una pseudo web” i va tenir molt d’èxit. A partir d’aquí, van continuar recollint mots i frases fins arribar a editar el diccionari “que ha funcionat molt bé, sobretot pel boca-orella”.
Un dels autors, Ferran Montardit, va manifestar la seva satisfacció per presentar el llibre per primera vegada fora de Lleida “passant més enllà de La Panadella”.

Montardit comenta que els va sobtar que de les 250 paraules noves que l’Institut d’Estudis Catalans va incorporar recentment al diccionari català, no n’hi havia cap provinent del dialecte nordoccidental. En canvi, segons comenta, “s’inclouen paraules com “browni, mojito o papardelle”.
Ferran Montardit afirma, amb ironia, que “pot ser no s’inclouen paraules lleidatanes perquè tenen moltes “o” per tot arreu i hi ha molts sinònims per designar una mateixa cosa i això deu ser difícil d’incorporar”. Per això, esperen que en una próxima revisió “tinguin en compte alguna de les 3.000 paraules d’aquest diccionari”.
Per la seva banda, David Prenafeta, remarca que per confeccionar el diccionari van haver de revisar cada paraula i comprovar “que no fos inventada, que no sortís al diccionari de català i que no fos un castellanisme”.
També explica que van establir un àmbit geogràfic posant uns límits i a partir dels mateixos ja no acceptaven paraules.
Per a Prenafeta, “el lleidatà és un dialecte que s’està perdent” perquè “la televisió, la ràdio i els llibres de text utilitzen un català estàndard”. Segons vaticina, “d’aquí a uns anys serà difícil que la gent digui aquestes paraules, de fet, els joves ja no parlen igual que els seus padrins”.
L’acte, que també va servir per inaugurar l’exposició de fotografies “Lo nostre recull”, va concloure comentant algunes de les 3.000 paraules recollides i fent intercanvi de mots amb el públic assistent. I és que a les comarques de Lleida “quan passen los reixos, los gossos no buixen”. A més, “les noies amb popes maques preparen lo dinar alego, abans que tinguin colagró”. Lo dinar, a base d’aubergínies, amb aulives i aumelles. Sisquere no es perdi mai lo dialecte lleidatà!

dimecres, 3 de novembre de 2010

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA "LO NOSTRE RECULL"

Del 15 de novembre al 22, l'Associació Terres de Lleida a Cerdanyola presenta l'exposició fotogràfica "Lo nostre recull", una selecció de fotografies representatives d'algunes de les poblacions dels integrants de la entitat Cerdanyolenca.
El 17 de Novembre a les 19.00h, presentació a Cerdanyola de "Lo nou diccionari lleidata-català" amb la preséncia dels autors David Prenafeta i Ferràn Montardit.

Tan l'exposició fotogràfica com la presentació del diccionari es farán al holl de l'Ateneu de Cerdanyola.